La neu es desfà i...surt el sol.
Diuen que el temps corre i ens hem d'aferrar a allò que tenim. Així, totes aquelles flors que estan esperant l'estimada primavera arribaran i, amb ella, els somriures eterns, les carícies sense temor, les paraules sortides d'un tresor...
Des d'aquí, ella es mira i es demana per què algunes coses s'esvaeixen...i algú li recorda que tot marxa per regalar-nos noves olors, nous aromes, noves essències, nous miratges*...
- 'Estaria viatjant tota la nit. Viatjaria per tots aquells móns dels pensaments i de la imaginació, viatjaria amb el cor cap a un món millor. Tastaria les flors, dibuixaria els somriures, cantaria les carícies, ballaria amb l'amor...aleshores tot serien lligams dissenyats en un quadre d'un gran pintor.
Però...saps qui és el pintor més important de tots? ets tu, tu ets qui tria tots els colors...'
- 'Amb això vols dir que nosaltres tenim la clau de tot? jo ja t'ho vaig dir, has de mirar-te al mirall, al mirall de les sensacions'.
I avui, que ha sortit un raig de sol, algú es renova, algú s'atura, algú plora d'emoció...i és que el 9 és un nombre tímid, però lliutador.
(Qualsevol nit pot sortir el sol)
