Com si fos un dia d'aquells en que la tardor avança. Busco les paraules, però res s'assembla a allò que vull dir. Intento escriure i alguna cosa m'impedeix trobar allò exacte de les coses.
Hi havia alguna cosa en aquella mirada, jo ja ho sabia, i em feia tremolar, tremolar d'una por molt forta. I tu sabies que allò no acabava aquí. Intents de lliuta que fins i tot el mateix límit se'ls emporta.
És aleshores quan recordant m'arriben tots aquells trocets de record al cor. Recordo els xiulets en entrar a casa, les històries, el teu humor, els consells d'home superior, la duresa...
I com deia un altre,
Aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.
