Com si fos un dia d'aquells en que la tardor avança. Busco les paraules, però res s'assembla a allò que vull dir. Intento escriure i alguna cosa m'impedeix trobar allò exacte de les coses.
Hi havia alguna cosa en aquella mirada, jo ja ho sabia, i em feia tremolar, tremolar d'una por molt forta. I tu sabies que allò no acabava aquí. Intents de lliuta que fins i tot el mateix límit se'ls emporta.
És aleshores quan recordant m'arriben tots aquells trocets de record al cor. Recordo els xiulets en entrar a casa, les històries, el teu humor, els consells d'home superior, la duresa...
I com deia un altre,
Aixeco el cap al cel i et trobo a faltar.
aquí serà una mica més personal que al fotolog...
ResponderEliminarm'alegro poder seguir llegint sobre aquests records, imatges, sons i olors tant ben transmesos.
per cert, felicitar-te per l'inici.
un petó vecina!
ep maca, ja tens una seguidora!
ResponderEliminarquan vingueu a paris us porto a la sainte chapelle, que és molt guai!
un petó, t'aniré escrivint
muse! quin morro! aquí no queden entrades ni de broma... :( et trobaràs a ma germana
ResponderEliminararctic monkeys son el 6 de novembre, per si algú s'anima. crec que yo la tengo és abans, però ara no t'ho sabria dir segur!
Bonica!
ResponderEliminarAixò d'internet és genial, perquè ens permet a tots compartir pensamets i paraules que d'una altra manera no ho podriem fer.
M'encanta que tu i la Júlia us hagueu animat amb això dels blogs així us podré seguir de ben aprop encara que no ens veiem tant sobint com potser voldriem.
Em va encantar veure't diumenge! Tenim un soparet pendent (i tots els que vulguem en realitat)
Moltes petonets preciosa
Boniques paraules, tranparents i cristalines com ho ets tu, dies una mica estressants, t'explico aquest cap de setmana amb calma tot fent un café...
ResponderEliminarM'agraden els teus escrits