Llegeixes unes línies, no et convenç. Et dius que amb el temps tornaràs a obrir les seves pàgines perquè saps que, en el fons, és una bona novel·la. Quan hi tornes, al cap de molt de temps, veus que has encertat.
(Sé que és un delicte haver-la descobert tan tard. Però tots en cometem...)
[(30) I, de sortida del golf, van desviar-se cap a Ischia, on només volien fer nit i van quedar-se quatre dies explorant les cales, les menudes illes satèl·lits, els turons coberts de vinya, les clapes de tarongers i els petits boscos de pins entre els quals van acabar d'oblidar la dissortada aventura a La Spezia. L'aigua de les badies era rabiosament blava i tan transparent que els peixos semblava que nedessin darrera un cristall puríssim. Se'ls veia tan lliures i confiats que ni van gosar llançar-los l'ham, si bé van destorbar-los més de quatre cops amb llurs immersions i els crits amb què es perseguien, s'abraçaven, com embriagats per aquell prodigi de colors intensos, per l'harmonia establerta entre el cel, la mar i la terra.]
No hay comentarios:
Publicar un comentario